Ressaca...

Dons si... Ahir varem tenir ressaca. Ressaca post-colonies. Ens vam tornar a trobar tots els peixos al nostre estimat seminari 2 amb la sensació que havíem menjat més llengua que la de costum, perquè ahir estàvem realment xerraires i el Cristian ho pot confirmar. Teníem ganes de parlar, de comentar la setmana, de recordar el cap de setmana, i això va fer que alguns ens guanyéssim un Shhhhht! ben estrident al que responíem amb el cap cot i un somriure entre els llavis. :) Alguns vam esperar retrobar-nos amb les provisions excedents del cap de setmana hipercalòric, però no va ser pas així. Hi ha algú que s'ha quedat tot el menjar!!!

Vam començar amb l'exercici que fem més a sovint últimament i que implica (per part meva) màxima confiança en el teu company: Tanca els ulls, deixat portar. Em costa, em costa molt no obrir els ulls però ahir ho vaig aconseguir! A continuació vam fer un exercici molt divertit d'imitació de formes de caminar que deixarà que deduïu per les fotos!

A caminar com la Sandra!

Cada cop l'obra agafa més forma, ja comencem a tenir posicions marcades i poc a poc comença a succeir aquell meravellós efecte que fa que introdueixis frases de la obra a la teva vida quotidiana gairebé sense adonar-te’n, com un automatisme, "a manca d'altra cosa". Les musiques son perfectes, amb els ulls tancats escoltat les veus dels altres companys seguint el ritme pausat de la musica pots imaginar-te a 780km de distancia, lluny del Clínic, a la Nièvre. A Nevers.