...Les Dones Sàvies...

Una comèdia d’embolics al més pur estil Molière, on els espectadors gaudiran d’un humor sarcàstic i absurd, durant tota la funció. L'Enriqueta es vol casar amb en Clitandre, però sa mare no vol. Vol en Tril·liró per marit, un pedant extravagant que enreda les filòsofes de la casa. L'acció va passant a un ritme trepidant i sorpreses inesperades que ens faran riure sense parar.

Clitandre:"Accepto que una dona en tot pugui ser entesa, però no li suporto la passió xocant de ser sàvia per ser-ho: ho trobo extravagant; m'agrada que, sovint, dels temes debatuts, aparenti ignorar que en sap ets ets i els uts; el seu estudi, en fi, no vull que l'exhibeixi; si és sàvia, que ho sigui, sense que en presumeixi, sense grandiloqüències, sense cites d'autors, sense voler brillar pel mot més enginyós.”

Es tracta d’un espectacle en el que Molière hi posa molta crítica als falsos savis i al món en el que les aparences conten més que el fons. Tot i això, no hi ha cap personatge que se salvi i deixi de rebre les ironies de l’autor.

Representacions al Centre Cívic Parc Sandaru:

- Divendres 6 de maig: 20:30
- Dissabte 7 de maig: 18:00
- Diumenge 8 de maig: 17:00

I dilluns a les 21:00 al Festival de Clàssics al Jardí a l'edidici històric de la Universitat de Barcelona (plaça Universitat).


Us hi esperem!!!!!!!!!!

Un altre cap de setmana perfecte!

Cada cop quan torno d'unes colònies de La Piscifactoria, ho faig amb molt bon humor (encara que t'intentin robar al tren de camí a Barcelona). Cada cop penso que no és possible passar-s'ho més bé a les següents, però sembla que si! Les noves colònies, fins al moment, sempre han superat a les anteriors.

Aquesta foto crec que és un bon resum del cap de setmana. Els dacs de la Lola com a maquillatge, vestits d'època per sentir-nos més en el nostre paper de Dones Sàvies, molt de sol per trencar la blancor dels nostres rostres (la Núri va apart) i les raquetes que es van convertir en adictives. Tant és així, que la Sandra i la Maria no van ser capaces de deixar-les anar per fer-se la foto.

A la foto però, no surt un personatge molt important d'aquestes colònies, en Conex. El pobre conill amb el coll tort.

L'escandol que vam fer a la nit, amb l'atac de riure que ens va agafar al posar-nos a dormir.

I moltes altres coses més.

Moltes gràcies a tots per aquests cap de setmanes de desconexió del món real, connexió entre peixos (tot i que no hi erem al complert) i molt de teatre!