Sant Jordi i el Drac

"Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, nedar i volar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els que el respiraven.

Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatants van decidir que farien un sorteig cada dia per saber qui seria la persona que anés a parar a l'estòmac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei . Las jove princesa era molt bonica, agradable, simpàtica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat, hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia al cau del monstre, un jove cavaller, amb una armadura brillant, muntat sobre un cavall blanc, aparegué. La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! Fugiu ràpidament d'aquí! Noble cavaller, si us quedeu per aquí, la bèstia apareixerà i només us vegi, us devorarà.

El jove cavaller se la mirà i li contestà:

- No patiu jove donzella. Si sóc aquí és perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps de dir això, que de cop i volta va sortir el drac, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li clavà una bona estocada amb la seva llança, que va deixar mal ferit al drac i el va matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller, Sant Jordi, en tallà una rosa i li oferí a la princesa."

Feliç dia de Sant Jordi a tots!